Darrera les càmeres del film
RANCHO QUEMADO
El hábitat de los Andes colombianos
UNA MIRADA A NUESTROS ÁRBOLES Y BOSQUES
DESDE EL ARTE Y LA CULTURA
LA SESSIÓ COLOMBIANA
El passat 13 d’octubre es va celebrar la LXXXV sessió de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura (SCFN) a la seu de l’IEC. Ha estat imprevista perquè hem volgut aprofitar l’estada a casa nostra d’un parell de naturalistes colombianes: María Victoria Vila y Maribel Lozano.
La primera va impartir la conferència “MARIPOSARIO DEL TOLIMA, El hábitat de los Andes colombianos”. Consistí en la història de la constitució d’aquest tros de natura dedicat a la seva conservació i a la divulgació general i en concret als grups d’escolars que el visiten. També va parlar de les papallones endèmiques del país.
Per la seva part, Maribel va parlar d’“Una mirada a nuestros árboles y bosques desde el arte y la cultura”. Ens explicà que cap cultura ha sigut indiferent als arbres, essent protagonistes de diversos aspectes de totes les civilitzacions, siguin mitològics, religiosos, etc. Així mateix, va exposar una proposta de sistema de classificació “taxonòmica natural”, agrupant-los en ornamentals, funcionals, alimentaris, terapèutics... fins a una dotzena.
Amb les nombroses imatges projectades ens vam fer una idea completa de totes aquestes temàtiques, tan desconegudes pel públic europeu . A continuació s’obrí el torn de preguntes, que van ser moltes perquè els temes va despertar força interès i es va generar un col·loqui contestant a totes les qüestions i aclarint tots els dubtes que es plantejaven.
Albert Masó
Melrakki
Rere les petjades de la guineu àrtica
El passat 6 d’octubre es va celebrar la LXXXIV sessió de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura (SCFN) a càrrec de Marta Bretó a la seu de l’IEC. Era la que s’havia previst per inaugurar el curs 2022-2023, però finalment ho va fer la de la fotografia de natura a Iran per aprofitar l’estada aquí d’Alí Alieslam.
Aquest estrany títol de “Melrakki” queda explicat amb el subtítol de la xerrada: Rere les petjades de la guineu àrtica. I efectivament és l’espècie sobre la que va girar tot: la guineu àrtica (Vulpes lagopus), en concret de la subespècie V. l. fuliginosus d’Islàndia, que presenta una tonalitat blavosa i que viu també a Groenlàndia i les illes Svalbard. Una altra pecularitat és que, a diferència de les altres, el pelatge d’hivern no és blanc en un percentatge molt elevat d’exemplars.
La veritat és que va ser una aproximació molt completa a la complexa realitat que viu aquest carnívor autòcton islandès: l’estat de la població, la persecució, els mites i llegendes, les recerques, les relacions amb l’espècie humana, el problema dels caçadors, les perspectives de conservació...
Tots vam quedar perfectament informats perquè es nota que l’autora coneix i domina el tema; és més: l’apassiona! Tanmateix, no per això perd objectivitat.
Comentari a part mereixen les nombroses imatges projectades, de gran qualitat, fruit de les seves nombroses visites a l’illa. Tot plegat ens va fer gaudir molt; ens va fer sentir com si ens trobéssim in situ. A continuació s’obrí el torn de preguntes, que van ser moltes perquè tot plegat va despertar força interès i es va generar un col·loqui contestant totes les qüestions i aclarint tots els dubtes que es plantejaven.
Albert Masó
