JORGE WAGENSBERG
El pensador intrús
JORGE WAGENSBERG, EL PENSADOR INTRÚS
Sessió
inaugural del curs 2018-2019
El passat 3
d’octubre es van inaugurar les activitats del nou curs acadèmic. Aquest cop es
va fer en record de Jorge Wagensberg, que ens ha deixat el 3 de març d’enguany.
Era professor de la universitat, doctorat en Física, investigador especialitzat
en termodinàmica i divulgador científic. Ha escrit més de vint llibres i un
centenar d’articles a les revistes més prestigioses, i ha rebut nombrosos
premis, el darrer dels quals és el Ramon
Margalef a la investigació científica-2018. Va ser director del Museu de la
Ciència de Barcelona (Cosmocaixa) durant un quart de segle i el portà a ser una
referència mundial. Actualment era director artístic del projecte de
l’Hermitage de Barcelona.
Això és el més
conegut d’ell, però aquest cervell de pensador intrús tenia moltes altres
facetes. Per parlar d’aquestes menys conegudes vam reunir cinc persones que
l’havien conegut de prop. Primer va parlar Rosa
Carretero, directora de Relacions Institucionals de l’Hermitage Barcelona,
que va exposar principalment la tasca museogràfica que realitzava amb en Jorge
col·laborant en exposicions i museus de tot el món. La consecució d’aquest
Hermitage, que tots desitgem, era un dels seus somnis.
A continuació
estava convidat Hernán Crespo,
arquitecte que ha treballat a CaixaForum i a CosmoCaixa, on ha sigut cap
d’exposicions de ciència. En no poder venir, fou la seva muller, Cristina
Herrera, la que va exposar les
vicissituds produïdes durant els vint anys que ell va estar participant en la
concepció i producció d’exposicions en el Museu de la Ciència i molt
especialment en la seva ampliació.
Després fou el torn
d’Ambrosio García Leal, biòleg,
doctor en Filosofia de la Ciència i autor de diversos llibres sobre filosofia
de la biologia i la teoria evolutiva. Explicà les interessants i interminables disquisicions
que feia amb en Jorge sobre l’evolució de sistemes complexes adaptatius, l’ecologia
teòrica, la biofísica i sobre l’increment evolutiu de la complexitat biològica.
Seguidament
intervingué Simone Mateos Biehler,
doctorada en economia internacional i especialitzada en periodisme científic.
Els anys 90 treballà a diversos medis de comunicació catalans, i al Museu de la
Ciència col·laborà amb en Jorge, sobre tot en l’exposició de l’Amazones.
Després, a Brasil continuà la seva tasca i obtingué dos premis de periodisme d’investigació.
Allà estant seguí la relació amb en Jorge, essent un fill –en Diego- el
“projecte” comú que enfortí més el vincle d’aquesta parella transatlàntica
.
Finalment, Albert Masó, biòleg doctorat en
Ecologia i Evolució, explicà la seva antiga relació amb en Jorge, que ja
començà quan s’escapava de la facultat de Biologia per anar a les classes que
feia a la propera facultat de Física, relació que ja no es va interrompre mai.
Durant la tesi va fer un curs de doctorat amb ell, el dels sistemes complexes,
i de seguida començà a impartir els primers cursos al Museu de la Ciència, on
realitzà un parell d’exposicions: la de Papallones
i la d’Essències i fragàncies naturals.
En altres coses, també compartien l’afició per la fotografia, llibres publicats
a la mateixa col·lecció (Moment Angular)
i col·laboracions a la mateixa revista de divulgació científica (Mètode).
El públic que assistí
va gaudir de les explicacions de tots a l’hora que contemplava fotos que
s’anaven projectant reflectint diversos moments de la vida d’en Jorge. Agraïm
als cinc ponents que ens hagin ajudat a apropar-nos a les facetes menys
conegudes d’aquest “pensador intrús”. Jorge, pots estar ben segur que, malgrat
la teva absència, el teu pensament, els teus missatges, la teva filosofia, el
teu mètode i tot el que ens has transmès seguiran amb nosaltres. Allà on
estiguis t’enviem tots una fortíssima abraçada!
Text: Albert Masó
Fotografies: Jordi Lluís Pi
