FLORS DEL MONTSENY
EXPOSICIÓ I XERRADA INAUGURAL DE LA TEMPORADA 2020-2021
El passat 15 d’octubre es va celebrar la LXXII sessió de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura (SCFN). Inicialment la gent va poder veure l’exposició FLORS DEL MONTSENY, una exposició produïda pel Museu Etnològic del Montseny i forma part d’un treball de camp dut a terme els darrers anys per Joaquim Reberté (fotògraf) i Pere Barnola (botànic) per tal de documentar les 40 principals plantes d’aquest territori.
De cadascuna hi ha un plafó de gran format (75x50 cm) on s’hi veu una fotografia general de la flor i la planta, 3 fotos de detall i una cartel·la informativa amb els noms científic i popular, la singularitat i l’àrea de distribució a nivell del continent europeu.
Entre les més de 1.500 espècies de plantes vasculars que hi creixen, hi ha un nombre important que destaquen per la seva raresa i excepcionalitat, pel seu valor biològic i antropològic i per trobar-se en un extrem de la seva àrea natural de distribució.
Per exemple, l’orquídia fantasma (Epipogium aphyllum) només floreix quan les condicions climàtiques i ambientals són les més idònies. Això vol dir que pot estar anys sense aparèixer. Algunes són endèmiques d’aquest territori, com l’herba de Sant Segimon (Saxífraga vayredana). D’altres són carnívores, com la coneguda com a resplendor de la nit (Drosera rotundifolia).
En acabar el recorregut per l’exposició, començà la sessió amb la presentació dels autors a càrrec d’Albert Masó, qui també remarcà que era la primera després del llarg període d’inactivitat a causa de la pandèmia. La conferència portava el títol: FLORS NOTABLES DEL MONTSENY, fotografies de 40 plantes endèmiques, relictes i singulars del massís.
Després d’una breu descripció d’en Joaquim Reberté, es van anar projectant les diferents espècies i de cadascuna en Josep Maria Panareda i en Pere Barnola explicaren el motiu pel que s’havien escollit. Així mateix, en Josep Maria va fer una completa explicació de les característiques de la vegetació del Montseny, indicant, per exemple, les causes per les que a un indret creixien castanyers o una fageda per comptes d’una boixeda, freixeda o avetosa. El factor essencial sol ser l’activitat humana: cada societat “construeix el seu paisatge”. Abans hi havia molta agricultura, ramaderia i explotació forestal, mentre que ara tot això ha disminuït molt, raó per la qual les zones boscoses s’estan expandint.
En acabar la conferència, divulgació d’alta qualitat, es va obrir un llarg col·loqui amb el públic assistent. En definitiva, tots vàrem gaudir molt tan de les explicacions com de les imatges. L’exposició es podrà visitar fins el 3 de novembre, dia en que en Joan Pino impartirà una altra conferència de caire botànic i també referida al Montseny i al Vallès. Per poder entrar cal enviar prèviament un mail a ichn@iec.cat indicant el dia, hora i nombre de visitants (màxim 6), així com el telèfon.
Albert Masó, Joaquim Reberté, Josep Maria Panareda i Pere Barnola.
( Fotografia: Manel Margarit )
Fotografia capçalera: Joaquim Reberté
