AULA, SELVA I MAR
Homenatge
pòstum al científic català Dr. Joaquim Veà i Baró
El passat 20 de juny,
la Societat Catalana de Fotògrafs de
Natura va dedicar la seva sessió de cloenda de la temporada 2016-2017 a la
memòria del primatòleg barceloní Quim Veà, col·lega que vàrem perdre l’any
passat. Organitzada conjuntament amb l’associació Fotoconnexió, varen intervenir el seu president, Ricard Marco, així
com Teresa Anguera i Carles-Enric Riba (ambdós professors de Psicologia social
i quantitativa de la Universitat de Barcelona), Rosa María López (professora
d’arts plàstiques i vídua i col·laboradora de l’homenatjat) i Albert Masó
(assessor científic de National Geographic).
Deixeble i
col·laborador de Jordi Sabater i Pi (descobridor del Floquet de Neu, el famós goril·la
albí), Joaquim Veà fou professor de psicobiologia de la Universitat de
Barcelona i director del Centre Especial de Recerca de Primats.
La seva investigació
a la selva del Zaire i de Veracruz es va centrar en les relacions entre el medi
ambient i el comportament dels primats no humans en la natura i en els canvis
produïts en aquestes relacions a causa de l'activitat humana. A la jungla
africana estudià els bonobos (Pan paniscus) i als Tuxlas
mexicans, l’aluata de mantell (Alouatta
palliata). Dirigí 25 tesis doctorals sobre les
colònies d'aluata estudiades in-situ i ell va analitzar els efectes de
l'aïllament en "fragments de selva" que produïa la desforestació,
incloent un seguiment genètic de les poblacions en col·laboració amb la
universitat de Cambridge.
També col·laborà amb els estudis de l'evolució
i el comportament de l'espècie humana i demés homínids, i en la seva darrera
etapa fou professor titular del
departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica de la universitat de
Barcelona.
Presentació d' Albert Masó ( Fotografia Montse Garcia)
Joaquim Veà era una persona polifacètica: àvid
lector, bomber voluntari, divulgador científic i apassionat fotògraf. Curiosament,
per a la seva vessant fotogràfica adoptà el pseudònim de Ricard Baró i no solament utilitzava la fotografia com a eina per a
la seva recerca, sino també com a manifestació artística. En aquest sentit, havia
realitzat exposicions a Sitges, Barcelona i Mèxic, on va comptar amb el suport
de Rosa María López, directora de la Fototeca Juan Malpica Mimendi del port de Veracruz, que posteriorment va ser
la seva esposa.
Es va adaptar ràpidament al sistema digital desenvolupant
un estil basat en la saturació del color per a aconseguir imatges màgiques. La
darrera exposició, feta el desembre de 2015 al consolat de Mèxic a Barcelona,
va ser un reconeixement de les autoritats mexicanes a la seva implicació
professional durant els darrers 15 anys amb l'estat de Veracruz i la seva
reserva natural.
Durant l’animat col·loqui, la taula contestà
totes les preguntes del públic, el qual explicà nombroses anècdotes de la vida
d’en Quim, destacant les del pare de l’homenatjat. A continuació, els nombrosos
assistents, que ultrapassaven la seixantena, varen poder admirar una exposició
de fotos de “Ricard Baró” i Rosa María va muntar una petita mostra de diversos
objectes personals que en Quim portava ens els seus viatges. Quim: Rep una
abraçada allà on estiguis de part de tots els que vàrem tenir el plaer de
compartir moments amb tu.
Intervenció del pare. ( Fotografia, Montse Garcia )
Exposició fotogràfica ( Fotografia, Ramon Orga )
Mostra d'objectes personals ( Fotografia, Ramon Orga )
Estris de supervivència ( Fotografia, Montse Garcia )
Text: Albert Masó
