Crònica de la LVI Sessió de Fotografia de Natura

AULA, SELVA I MAR

Homenatge pòstum al científic català Dr. Joaquim Veà i Baró

El passat 20 de juny, la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura va dedicar la seva sessió de cloenda de la temporada 2016-2017 a la memòria del primatòleg barceloní Quim Veà, col·lega que vàrem perdre l’any passat. Organitzada conjuntament amb l’associació Fotoconnexió, varen intervenir el seu president, Ricard Marco, així com Teresa Anguera i Carles-Enric Riba (ambdós professors de Psicologia social i quantitativa de la Universitat de Barcelona), Rosa María López (professora d’arts plàstiques i vídua i col·laboradora de l’homenatjat) i Albert Masó (assessor científic de National Geographic).

Deixeble i col·laborador de Jordi Sabater i Pi (descobridor del Floquet de Neu, el famós goril·la albí), Joaquim Veà fou professor de psicobiologia de la Universitat de Barcelona i director del Centre Especial de Recerca de Primats.

La seva investigació a la selva del Zaire i de Veracruz es va centrar en les relacions entre el medi ambient i el comportament dels primats no humans en la natura i en els canvis produïts en aquestes relacions a causa de l'activitat humana. A la jungla africana estudià els bonobos (Pan paniscus) i als Tuxlas mexicans, l’aluata de mantell (Alouatta palliata). Dirigí 25 tesis doctorals sobre les colònies d'aluata estudiades in-situ i ell va analitzar els efectes de l'aïllament en "fragments de selva" que produïa la desforestació, incloent un seguiment genètic de les poblacions en col·laboració amb la universitat de Cambridge. 

També col·laborà amb els estudis de l'evolució i el comportament de l'espècie humana i demés homínids, i en la seva darrera etapa fou  professor titular del departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica de la universitat de Barcelona.

Presentació d' Albert Masó ( Fotografia Montse Garcia)

Joaquim Veà era una persona polifacètica: àvid lector, bomber voluntari, divulgador científic i apassionat fotògraf. Curiosament, per a la seva vessant fotogràfica adoptà el pseudònim de Ricard Baró i no solament utilitzava la fotografia com a eina per a la seva recerca, sino també com a manifestació artística. En aquest sentit, havia realitzat exposicions a Sitges, Barcelona i Mèxic, on va comptar amb el suport de Rosa María López, directora de la Fototeca Juan Malpica Mimendi del port de Veracruz, que posteriorment va ser la seva esposa.

Es va adaptar ràpidament al sistema digital desenvolupant un estil basat en la saturació del color per a aconseguir imatges màgiques. La darrera exposició, feta el desembre de 2015 al consolat de Mèxic a Barcelona, va ser un reconeixement de les autoritats mexicanes a la seva implicació professional durant els darrers 15 anys amb l'estat de Veracruz i la seva reserva natural.

Durant l’animat col·loqui, la taula contestà totes les preguntes del públic, el qual explicà nombroses anècdotes de la vida d’en Quim, destacant les del pare de l’homenatjat. A continuació, els nombrosos assistents, que ultrapassaven la seixantena, varen poder admirar una exposició de fotos de “Ricard Baró” i Rosa María va muntar una petita mostra de diversos objectes personals que en Quim portava ens els seus viatges. Quim: Rep una abraçada allà on estiguis de part de tots els que vàrem tenir el plaer de compartir moments amb tu.

Intervenció del pare. ( Fotografia, Montse Garcia )

Exposició fotogràfica ( Fotografia, Ramon Orga )

Mostra d'objectes personals ( Fotografia, Ramon Orga )

Estris de supervivència ( Fotografia, Montse Garcia )

Text: Albert Masó

Crònica de la LV Sessió de Fotografia de Natura

LES ESTACIONS DEL SERENGETI

Amb aquest títol el passat 3 de maig la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura va celebrar la seva sessió núm. 55. L’autor, Xavier Surinyach, és un experimentat fotògraf que ha utilitzat les seves imatges sense ànim comercial per il·lustrar campanyes d’educació, divulgació, conservació i lluita per a la preservació d’espais naturals, essent la més significativa “Salvem el Serengeti”, convocada per l’ONG Serengeti Watch, de la que n’és membre del consell assessor.

Així mateix, s’ha implicat en la lluita contra la cacera furtiva i el tràfic d’ivori i de banya de rinoceront, essent organitzador del moviment internacional Global March for Elephants and Rhinos. Alguns vídeos seus s’han passat a diversos programes de televisió, com ara el de Medi Ambient, de TV3.

Ha viatjat per diversos continents, com ara a l’Índia darrera els tigres, al Pantanal brasiler a la cerca del jaguar i a Borneo perseguint els orangutans, però tota la vida ha sentit “la crida d’Àfrica”, visitant més d’una vintena de països del continent negre i explorant nombrosos parcs i reserves. Tanmateix, un indret destaca sobre tota la resta: el SERENGETI. Cada any hi va portant un grup de naturalistes amb la finalitat d’observar, fotografiar i fer un seguiment de la “Gran migració” en tota la seva amplitud geogràfica i en les diverses estacions.

Fruit de tota aquesta experiència és l’elevat grau de coneixement que ha assolit de la zona, el que li permet assessorar amb gran encert sobre les mesures més adequades per a preservar aquest indret tan emblemàtic, que reuneix 2 milions de grans mamífers. En conseqüència, la conferència va ser molt instructiva, aprofundint en diversos aspectes poc coneguts i explicant les característiques de cada període de l’any, així com els avantatges i inconvenients d’anar-hi a l’època seca, la de pluges, etc.

El més impactant fou quan va desmentir els mites i llegendes més freqüents, descrivint detalladament els patrons de comportament i de múltiples migracions en totes direccions de les diferents espècies, ja que la realitat és força diferent del que hom sol creure si només coneix el que es mostra en els documentals de la TV. En definitiva, un autèntic plaer haver compartit 120 minuts amb un expert en el tema. Qui vulgui més detalls, pot contactar amb ell aquí: https://www.facebook.com/xaviersurinyach

Creuament del riu Mara per un grup de nyus blaus (Connochaetes taurinus) (Foto: Xavier Surinyach)

Text: Albert Masó

Crònica de la inauguració de l'exposició "Formes i Textures de la Natura" al Centre de Lectura de Reus

FORMES I TEXTURES DE LA NATURA AL CENTRE DE LECTURA DE REUS

L’exposició FORMES I TEXTURES DE LA NATURA, la 2ª mostra de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura, es va inaugurar el passat 18 de maig al Centre de Lectura de Reus (Baix Camp). És una recopilació d’imatges en les que el motiu principal consisteix en destacar la forma d'algun element natural que sembli curiosa, remarcable, diferent, etc. Poden ser els dibuixos del vent sobre la neu o la sorra, les cristal·litzacions dels minerals, l'espiral d'un cargol, la suavitat de les corbes d'una duna, els dissenys d’una papallona... per posar alguns exemples. En definitiva, fotografies que hagin estat inspirades per la forma d'allò que fotografiem, més que no pas per la seva naturalesa.

L’acte, organitzat per la secció excursionista, començà amb la presentació de Màrius Domingo, qui donà la paraula a Albert Masó, el qual explicà l’origen de la SCFN i els seus objectius i finalitats. Entre aquestes hi ha la de divulgar la fotografia de natura i la d’utilitzar les imatges com a eina per a difondre el gran patrimoni natural que tenim. Doncs bé, una de les formes en que es plasma això és amb les exposicions, que ja van començar fa anys amb la mostra anterior: “NATURA CATALANA, rica i plena” i ha tingut continuïtat amb la d’enguany (Focus on birds). 

Després es va fer un recorregut per tota l’exposició, explicant foto a foto el que representava i la tècnica utilitzada en cada cas. A continuació, un cop recuperades les forces amb d’una agradable tertúlia prenent un aperitiu i una copa de cava, es va tornar a l’aula. Allà l’Albert explicà que les exposicions constitueixen una bona carta de presentació de la Institució Catalana d’Història Natural, que la donen a conèixer a tots els llocs de Catalunya on van, que són molts. També és indubtable l’efecte de conscienciació que produeixen en el públic que les visita, que sempre ha sigut molt nombrós, incloent la visita d’escoles. Per tan, hom pot dir que la itinerància incentiva la conservació de la Natura, una conseqüència per tots desitjada i per la qual ens felicitem.

Després de projectar les imatges, es van passar els excel·lents audiovisuals realitzats per Francesc Muntada en base a fotos dels socis. Finalment, vam fer un sopar amb els companys de la secció excursionista del centre de lectura. Cal constatar que l’assistència de públic ha sigut molt alta, omplint la sala, i tots van estar força participatius fent preguntes, i fins i tot es va captar algun soci més. És una satisfacció que les activitats que fem a comarques tinguin aquest èxit de convocatòria, cosa que anima a fer-ne més arreu.

Text: Albert Masó

Fotografies: Andreu Mèrida