Noves entrades

Nova entrada a Actes i Exposicions 01/10/2018

dilluns, 19 de novembre de 2018

Crònica de la LXIV sessió de fotografia de Natura


Dolomites
Les muntanyes pàl-lides




El passat 7 de novembre es va celebrar la LXIV sessió de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura (SCFN)

L’acte començà amb unes paraules d’Albert Masó recordant la pèrdua del company Pere Ignasi Isern, traspassat fa pocs mesos. Comentà la seva trajectòria de gran fotògraf i naturalista, especialitzat en la perdiu blanca, el gall fer, el trencalòs i altres rapinyaires del Pirineu, il·lustrant-ho amb imatges.

Seguidament començà la sessió a càrrec del company Jordi Lluís Pi que  estava dedicada als Dolomites, muntanyes italianes del sector més oriental dels Alps, centrant-se en les zones de Belluno, d'Ampezzo i del Trentino Alto-Adige, un dels nuclis declarats Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. Després d’una instructiva introducció inicial, explicant les generalitats i la història, va anar fent un recorregut pels principals massissos muntanyosos. Mentre projectava precioses imatges dels paisatges, anava comentant les seves característiques, diferències, altitud, geologia, morfologia,... però també aspectes històrics, l’etimologia dels topònims, els primers escaladors que van fer els cims, etc. 

El Civetta, 3.220 mt.

Un dels trets més atractius dels Dolomites és que estan salpicats de boscos, glaceres i llacs, així com el peculiar color roig intens de la roca a la posta i sortida del sol, degut a l’abundància de fòssils, però el més impressionant son els penya-segats, autèntiques parets verticals que deixen embadalit. I això és el que ha aconseguit en Jordi amb el “viatge virtual” que ens ha regalat

El Cristallo, 3.221 mt.

Les Tre Cime di Lavaredo, 2.999 mt.

El massís del Cristallo des del llac di Landro

Vinculat des de jove al món de la  muntanya i al de la mineralogia i posteriorment al de la fotografia, en Jordi s’ha especialitzat en la fotografia de natura i més concretament en la de muntanya, amb la particularitat de plasmar els aspectes geològics del terreny. De jove va recórrer gran part del territori peninsular i de manera especial Catalunya, cercant i inventariant la seva riquesa mineralògica. Coneix de primera ma sobre tot el Pirineu, però també els Alps i els Dolomites, així com altres àrees d'Europa, que ha visitat sempre a la recerca de les seves àrees de muntanya i dels seus paisatges. Com a membre de l’organització internacional Mountain Wilderness de Catalunya desde l'any 2000, ha col·laborat en la conservació de l'alta muntanya i el seu territoris. Actualment es dedica a inventariar i a documentar fotogràficament el paisatge geològic de Catalunya. D’aquesta tasca n’és un excel·lent exemple l’exposició PAISATGES GEOLÒGICS DE CATALUNYA, una mirada fotogràfica a la geologia catalana, que s’ha mostrat a diversos museus i actualment està hostatjada fins el 30 de novembre al Centre de Suport Territorial dels Pirineus, de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya a Tremp (Passeig Pompeu Fabra, 21).

Text: Albert Masó
Fotografies: Jordi Lluís Pi 

 Podeu veure un video extracte del audiovisual:  https://www.youtube.com/watch?v=vwSx7OBZ18s

 

divendres, 2 de novembre de 2018

LXIV Sessió de Fotografia de Natura


DOLOMITES
Les muntanyes pàl-lides

a càrrec de Jordi Lluís Pi

 Aquesta sessió estarà dedicada
  a la memòria del nostre company Pere Ignasi Isern, que ens ha deixat recentment.



Dimecres, 7 de Novembre de 2018 a les 19:00 h.
Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47  Barcelona 


 

dilluns, 29 d’octubre de 2018

Crònica de la LXIII sessió de fotografia de natura


JORGE WAGENSBERG
El pensador intrús 
 
 
JORGE WAGENSBERG, EL PENSADOR INTRÚS
Sessió inaugural del curs 2018-2019

El passat 3 d’octubre es van inaugurar les activitats del nou curs acadèmic. Aquest cop es va fer en record de Jorge Wagensberg, que ens ha deixat el 3 de març d’enguany. Era professor de la universitat, doctorat en Física, investigador especialitzat en termodinàmica i divulgador científic. Ha escrit més de vint llibres i un centenar d’articles a les revistes més prestigioses, i ha rebut nombrosos premis, el darrer dels quals és el Ramon Margalef a la investigació científica-2018. Va ser director del Museu de la Ciència de Barcelona (Cosmocaixa) durant un quart de segle i el portà a ser una referència mundial. Actualment era director artístic del projecte de l’Hermitage de Barcelona.
Això és el més conegut d’ell, però aquest cervell de pensador intrús tenia moltes altres facetes. Per parlar d’aquestes menys conegudes vam reunir cinc persones que l’havien conegut de prop. Primer va parlar Rosa Carretero, directora de Relacions Institucionals de l’Hermitage Barcelona, que va exposar principalment la tasca museogràfica que realitzava amb en Jorge col·laborant en exposicions i museus de tot el món. La consecució d’aquest Hermitage, que tots desitgem, era un dels seus somnis.
A continuació estava convidat Hernán Crespo, arquitecte que ha treballat a CaixaForum i a CosmoCaixa, on ha sigut cap d’exposicions de ciència. En no poder venir, fou la seva muller, Cristina Herrera,  la que va exposar les vicissituds produïdes durant els vint anys que ell va estar participant en la concepció i producció d’exposicions en el Museu de la Ciència i molt especialment en la seva ampliació.
Després fou el torn d’Ambrosio García Leal, biòleg, doctor en Filosofia de la Ciència i autor de diversos llibres sobre filosofia de la biologia i la teoria evolutiva. Explicà les interessants i interminables disquisicions que feia amb en Jorge sobre l’evolució de sistemes complexes adaptatius, l’ecologia teòrica, la biofísica i sobre l’increment evolutiu de la complexitat biològica.
Seguidament intervingué Simone Mateos Biehler, doctorada en economia internacional i especialitzada en periodisme científic. Els anys 90 treballà a diversos medis de comunicació catalans, i al Museu de la Ciència col·laborà amb en Jorge, sobre tot en l’exposició de l’Amazones. Després, a Brasil continuà la seva tasca i obtingué dos premis de periodisme d’investigació. Allà estant seguí la relació amb en Jorge, essent un fill –en Diego- el “projecte” comú que enfortí més el vincle d’aquesta parella transatlàntica

.
Finalment, Albert Masó, biòleg doctorat en Ecologia i Evolució, explicà la seva antiga relació amb en Jorge, que ja començà quan s’escapava de la facultat de Biologia per anar a les classes que feia a la propera facultat de Física, relació que ja no es va interrompre mai. Durant la tesi va fer un curs de doctorat amb ell, el dels sistemes complexes, i de seguida començà a impartir els primers cursos al Museu de la Ciència, on realitzà un parell d’exposicions: la de Papallones i la d’Essències i fragàncies naturals. En altres coses, també compartien l’afició per la fotografia, llibres publicats a la mateixa col·lecció (Moment Angular) i col·laboracions a la mateixa revista de divulgació científica (Mètode).


El públic que assistí va gaudir de les explicacions de tots a l’hora que contemplava fotos que s’anaven projectant reflectint diversos moments de la vida d’en Jorge. Agraïm als cinc ponents que ens hagin ajudat a apropar-nos a les facetes menys conegudes d’aquest “pensador intrús”. Jorge, pots estar ben segur que, malgrat la teva absència, el teu pensament, els teus missatges, la teva filosofia, el teu mètode i tot el que ens has transmès seguiran amb nosaltres. Allà on estiguis t’enviem tots una fortíssima abraçada!

Text: Albert Masó
Fotografies: Jordi Lluís Pi

divendres, 21 de setembre de 2018

LXIII Sessió de Fotografia de Natura: Inauguració del curs 2018-2019


JORGE WAGENSBERG
El pensador intrús


a càrrec d'Hernan Crespo, Rosa Carretero, Ambrosio García Leal, Simone Biehler, i Albert Masó


Dimecres 3 d'Octubre de 2018, a les 19:00 h.
Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47  Barcelona 

dimarts, 18 de setembre de 2018

Crònica de la LXII sessió de fotografia de natura



L'Anella Verda de Manresa




40 retrats d’un patrimoni ambiental

El passat 28 de juny es va fer la sessió número 62 de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura (SCFN) a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, essent la cloenda de les activitats de la temporada 2017-2018. Aquest cop la trobada va anar a càrrec del nostre representant a la ICHN: Ignasi Cebrian.

La temàtica que va abordar va ser força diferent de l’habitual: la natura que envolta la ciutat de Manresa, coneguda com l’anella verda. Es tracta d’una àmplia zona amb rius, turons, coves, etc. i la diversitat és prou alta: s’han citat 130 espècies d’ocells, del 475 que viuen a Catalunya; i es pot veure un centenar d’arbres, és a dir, la meitat dels que tenim a casa nostra. Fent un recorregut per l’anella també et trobaràs amfibis, rèptils, fòssils,. Infinitat d’insectes i un munt de plantes interessants.



Tot plegat, molt més del que hom podia suposar a priori. Aquesta profusió de natura probablement sigui degut a “l’efecte frontera” entre el sol urbà i el territori menys alterat de més enllà del rodal de la ciutat, al pla de Bages. Tanmateix, aquestes espècies resten “invisibles” per als ciutadans. Podríem dir que viuen d’esquena a l’anella i és una llàstima. Per això val la pena donar a conèixer la vàlua d’aquest terreny perquè està a 20 minuts del centre de la ciutat, de manera que amb un curt passeig ja hi ets.



En definitiva, l’Ignasi va donar unes pinzellades d’aquest entorn valuós a conservar i a conèixer, i ho va fer amb molta passió i  gran coneixement del tema, il·lustrant-ho amb nombroses fotografies. Però a més a més, a partir d’aquesta realitat local, les seves explicacions van fer que tots els assistents reflexionéssim sobre els punts clau del medi ambient global. Va fer èmfasi en el fet de que Natura no és només allò inalterat per l’home, sinó també el que ha modificat, però està ple de vida.

Finalment, el públic assistent va fer preguntes que van permetre al conferenciant aclarir diversos aspectes. I per als que vulguin aprofundir, l’autor ha publicat un llibre amb el mateix títol de la sessió, editat per Cossetània, molt recomanable. 



Val a dir que a l’inici de l’acte, l’Albert Masó, en nom de tots els companys de la SCFN, va projectar unes imatges i dedicar unes paraules al company Juan Santos Navarro, que ens va deixar a primers de mes. Precisament l’any passat ell ens havia brindat una excel·lent sessió dedicada a la fotografia de Paisatge, especialitat de la que n’era un autèntic mestre.  A ell li hem dedicat aquesta sessió i des d’aquí li enviem una forta abraçada!

Tex: Albert Masó
Fotografies: Ignasi Cebrian