Noves entrades

Nova entrada a Actes i Exposicions: 13/12/2021

dijous, 23 de maig del 2019

Crònica de la LXVII Sessió de Fotografia de Natura


Seguint les petjades del lleopard de les neus



El passat 7 de maig es va celebrar la LXVII sessió de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura (SCFN) a càrrec del col·lega Oriol Alamany. L’acte començà amb la presentació d’Albert Masó, qui explicà la trajectòria de l’autor, un dels fotògrafs de natura catalans més actius i prestigiosos; destacà la importància del reportatge, ja que és un dels més complets que s’han fet d’una espècie que fins ara ha estat molt poc fotografiada en estat salvatge.
Els lleopards de les neus tenen una vida solitària a altituds d’entre 3.000 i 4.500 metres en algunes muntanyes d'Àsia Central, exercint un paper clau com a depredador. Felins poc estudiats fins fa poc, es desconeix el seu nombre total exacte, tot i que s'estima al voltant de 4.600-8.700 individus, dels quals se’n maten il·legalment entre 220 i 450 cada any.
Encara que les seves preses favorites són l’íbex tibetà i el bàral, algunes vegades ataquen al bestiar domèstic, provocant la represàlia dels pastors. Actualment, ONG conservacionistes, governs i vilatans s'han coordinat per a protegir l'hàbitat i les seves preses i, per tant, als lleopards de les neus a través de mètodes innovadors.


La conferència començà amb la història del coneixement de l’espècie, la seva descripció, les primeres fotos, la seva recerca, el seu entorn natural, els animals amb els qui el comparteix l’hàbitat, així com els ramaders amb els que de vegades entra en conflicte però que ara, en algunes localitats, el cuiden i protegeixen.
Després, a la segona part és quan explicà les aventures que l’Oriol i la seva companya Eulàlia Vicens han realitzat per aconseguir les fotos que ens va mostrar. Tot i que prèviament van efectuar diversos viatges a la serralada de l'Himàlaia, ha sigut en els tres últims hiverns quan han portat a terme el treball fotogràfic sobre aquest esquerp felí en un paratge remot de la frontera de l'Índia amb Tibet, zona d'accés restringit pels estrangers. Les anècdotes i peripècies foren molt divertides, malgrat algunes no fossin exemptes de perill.


En acabar es va obrir un llarg col·loqui amb el nombrós públic assistent, que pràcticament omplia la sala més grossa (Prat de la Riba), de manera que ben segur que hi havia més de 120 persones, tot un rècord. En definitiva, tots vàrem gaudir molt tan de les explicacions com de les imatges. Hem d’agrair a l’autor que escollís la nostra societat i la seu de la Institució Catalana d’Història Natural per a donar la primícia d’aquest projecte a Barcelona. 



Tex: Albert Masó
Fotografies: Oriol Alamany