Noves entrades

Nova entrada a Actes i Exposicions 06/06/2019

dilluns, 22 de juliol de 2019

Crònica de la Sessió de cloenda de la temporada 2018-2019


100 anys de Margalef
El rostre humà d'un ecòleg revolucionari




El passat 18 de juny es va fer la sessió de cloenda de les activitats de la temporada 2018-2019 a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. En homenatge al Dr. Ramon Margalef i com a contribució als actes commemoratius del centenari del seu naixement, la Institució Catalana d’Història Natural va organitzar aquesta taula rodona, que ha tingut gran èxit d’assistència, doncs el públic va omplir la sala de gom a gom. Hi han col·laborat l’Institut Botànic de Barcelona, la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura i la Fundació Carl Faust. Van intervenir Ramon Margalef Mir i els doctors Josep Maria Camarasa, Mercè Durfort i Albert Masó. Aquest ordre no solament és el dels parlaments, sinó també el cronològic de la vida del protagonista.

El primer, fill de l’homenatjat, va explicar els orígens familiars, l’arbre genealògic i, sobre tot, les inquietuds del Margalef adolescent, és a dir, dels anys 30 del segle XX. Va descriure les seves primeres aproximacions “limnològiques”, les primeres recollides d’algues, les primeres captures de papallones i, en definitiva, els primers contactes amb la Natura. Aquest període acabà amb la mobilització militar a finals de la guerra civil espanyola, doncs ell va pertànyer a l’anomenada “quinta del biberó”. Participà en la cruenta batalla de l’Ebre, on perdé un gran amic seu. Com a anècdota, aprofità la situació per a prendre mostres biològiques del riu i sortosament tornà indemne. Ramon ens mostrà el més interessant del que ha anat trobat al revisar tot el material que va deixar Margalef a casa, sobre tot els llibres i articles que llegia -visitava sovint la biblioteca- i que conformaren la seva formació inicial, així com les primeres observacions que va fer i els primers dibuixos. De tot això va projectar nombroses fotografies que ens van il·lustrar molt adequadament i ens van fer viatjar al passat.

En Josep Maria, historiador de la Ciència, se centrà en el jove Margalef, o sia, la seva formació, les fonts del seu saber i les primeres investigacions dels anys 40. Inicialment, Pius Font i Quer i Antoni de Bolòs l’acolliren en el Jardí Botànic de Barcelona, i Francesc Español en el Museu de Zoologia. El 1942 publicà el seu primer llibret, que es titulava “Donde empieza la vida” i tractava d’ecologia aquàtica. En veure’l Carl Faust, quedà admirat pels coneixements i l’empenta del jove Margalef i l’ajudà de forma decisiva, sobre tot en l’estudi del plàncton, tan d’aigua dolça com marí. Després, Francisco García del Cid li aconseguí una beca del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) tot i que no tenia ni el batxillerat. Posteriorment, va anar a una taula de recerca de Nàpols, a l’Istituto Idrobiologico Italiano de Pallanza i al congrés internacional de Limnologia de Zuric. El 1949 acabà la llicenciatura de ciències naturals i el 1951 obtingué el doctorat, arribant anys després a crear i dirigir el primer departament d’Ecologia de l’estat espanyol, essent el primer catedràtic (1967).

A continuació, la Mercè explicà que Margalef tenia una curiositat infinita per tot el que l´envoltava. També era un “manetes” en la confecció d´estris de laboratori, com ara la construcció d´un microscopi monocular amb cambra clara incorporada, amb el qual va fer esquemes i dibuixos excel·lents, amb detalls que únicament es podrien percebre després d´hores d´observació. La integració de les seves troballes embadalien als científics. A més a més, des de molt jove escrivia amb una claredat expositiva molt remarcable. Cal recordar que i va desenvolupar tota la seva tasca docent i investigadora a Barcelona, malgrat les múltiples  invitacions que va rebre per traslladar-se als Estat Units.

Cal destacar l´aplicació de la teoria de la informació en Ecologia, facilitant el maneig de milers de dades poblacionals. D’això va parlar en el discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1957), que ara s´ha reeditat en castellà i anglès. Va investigar especialment el paper que juga el fòsfor en els ecosistemes i és reconeguda la seva visió predictiva dels problemes de la conservació de la Natura. Considerava que els oceans tenien prou capacitat per resistir tot el que se li infligia (esperem que aquesta predicció es complexi). El seu llegat pot resumir-se en la creació d´una amplia escola d´ecòlegs dispersos per molts centres d´arreu del món i en  la seva producció científica. Els seus mèrits van tenir reconeixements internacionals i la seva petjada continua  molt viva.

Finalment, l’Albert parlà del món acadèmic i universitari a partir dels anys 70, quan va ser alumne seu i començà una investigació d’Ecologia de papallones i la seva relació amb la vegetació, que després es convertiria en la 1ª part de la tesi doctoral, iniciada el 1989 i dirigida per Margalef. La 2ª part va aconseguir demostrar que les línies filogenètiques de les papallones mostren grups d’espècies en que es duplica la superfície alar, el que va permetre formular la hipòtesi de la duplicació cel·lular com a mecanisme macroevolutiu de generació de noves espècies, confirmant la intuïció que sempre havia expressat Margalef.

Seguint la trajectòria d’aquesta llarga tesi, llegida l’any passat, Albert va anar reflectint el mètode científic i els procediments d’investigació del Dr. Margalef, no sense afegir-hi hilarants anècdotes que denoten el seu caràcter, i no solament en la vessant científica, sinó també en la humana. També va recordar frases cèlebres, com ara “La recerca ha de ser un joc perquè només jugant som feliços” o “No llegeixi massa, que només sabrà el que ha llegit. Vagi al camp i toqui l’arbre” o “Les fórmules de més de 10 cm són necessàriament falses”.

En definitiva, pels seus amplíssims coneixements del món natural, pel seu mètode científic, per les seves genialitats, per tot, podria ser que Ramon Margalef hagi estat no només un ecòleg universal, sinó l’últim gran naturalista.


Albert Masó

(foto: Hines Gosalves)