Noves entrades

Nova entrada a Actes i Exposicions: 13/12/2021

divendres, 7 de gener de 2022

Crònica de la LXXVII sessió de Fotografia de Natura

 

COSTA RICA

Un model per al bioturisme a Llatinoamèrica

 

El passat 4 de novembre es va celebrar la LXXVII sessió de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura (SCFN). Aquesta és la primera en què es assistents no van haver d’omplir un formulari per venir i la sala ja no tenia limitat l’aforament com fins ara.

Aquesta vegada vam parlar de COSTA RICA, de la seva natura i especialment de la seva fauna i de les possibilitats fotogràfiques que té. I per això hem portat a un gran expert en el tema. És un científic català que viu a la zona des de fa decennis, de manera que ho coneix com el palmell de la mà. És en CÈSAR BARRIO AMORÓS, que ja ens va visitar fa uns anys il·lustrant-nos sobre els tepuis i ens deixà un molt bon record. I qui és en Cèsar?

La millor forma de definir-lo és dir que és un explorador avesat que busca llocs inexplorats on descobrir noves espècies de rèptils i amfibis per a la ciència. Des que va anar a viure a Llatinoamèrica sempre ha cercat els llocs més remots i desconeguts. Va obrir rutes per visitar els tepuis de Veneçuela, els Andes equatorians, les selves de Chiapas i Oaxaca, i la Baixa Califòrnia, a més de la selva amazònica de Perú i Equador, sempre amb un èxit de descobriments tant de tipus zoològic com biològic, així com de coves, cascades i llocs mai abans admirats per l'ull d'un occidental. 


Tot i això, per temes polítics, econòmics i socials de Veneçuela que no vénen al cas, el 2011 va haver d’anar a viure a Costa Rica, on tenia alguns contactes. Des de llavors, comença a explorar el nou indret, molt més petit però biològicament força interessant, i s'assenta a la costa del Pacífic al sud del país. Ha desenvolupat una impetuosa activitat descobrint el territori, coneixent llocs poc freqüentats fora del circuit turístic habitual, i fotografiant i filmant tot animal que se li posa al davant. Actualment és reconegut com un dels herpetòlegs més actius del país, estudiant diverses espècies de granotes de vidre, verinoses i arlequins, així com escurçons en perill d'extinció.



Ha creat fa pocs anys una companyia que precisament ofereix expedicions i el que guanya ho dedica a realitzar aquests projectes. Tanmateix, és curiós que mai no l'havia atret aquest petit país, malgrat estar en una situació privilegiada, entre dos continents i entre dos oceans. Sempre havia pensat que era una destinació per als que no volen més que tenir un primer contacte “light” amb la natura neotropical. Ara, després de 10 anys vivint-lo, explorant-lo i gaudint-lo, es retracta totalment de la seva presumpció inicial. I amb aquesta conferència ens ha ben demostrat el perquè.


Després de gaudir de les explicacions i de les espectaculars imatges, sobre tot de la fauna, el nombrós públic assistent va fer múltiples preguntes sobre els aspectes més diversos. Esperem que en la propera visita que faci a casa nostra pugui obsequiar-nos amb una altra conferència. 

L'autor
 
Text: Albert Masó 
 
 

 

dilluns, 27 de desembre de 2021

dijous, 9 de desembre de 2021

Crònica de la LXXVI Sessió de Fotografia de Natura

 

TÈCNIQUES DE LLARGA EXPOSICIÓ

En fotografia de paisatge, fauna, macro i nocturna

 

 
 

El passat 4 d’octubre es va celebrar la LXXVI sessió de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura (SCFN). Inicialment la gent va poder veure, per última vegada al claustre de l’IEC, l’exposició NATURE IN SLOW MOTION. Natura a càmera lenta”, que és el motiu d’aquesta xerrada-projecció. Produïda per la pròpia SCFN amb el recolzament de la Institució Catalana d’Història Natural i del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, consta de 43 imatges de gran format.

Es tracta d’una exposició diferent a les que hem fet fins ara perquè sempre han sigut temàtiques, mentre que en aquesta el fil conductor és la tècnica: una llarga exposició. El tema és lliure: cascades i rius amb l’aigua d’efecte cotó fluix, platja amb les ones desplaçant-se, litoral trencant les onades, fulles i branques mogudes pel vent, ocell o altres animals movent-se deixant rastre, núvols en moviment, les cuques de llum en vol, un paisatge captat en efecte zoom, fotografia nocturna pintant amb llum el paisatge, captar el firmament, la Via Làctia, aurores boreals, fotos circumpolars, etc.


El cas és que la imatge transmeti que no és una instantània, sinó que la llum ha actuat durant un temps sobre el sensor per crear un efecte concret que no es veu en temps real. I aquesta mena de fotos són les que hem vist els assistents a la sessió, que a més a més va tenir la particularitat d’anar a càrrec de cinc conferenciants, que van tractar cinc tècniques diferents, tot un rècord per nosaltres.

Després d’una explicació general d’Albert Masó, en Francesc Muntada va fer una introducció a la tècnica de la llarga exposició i després ho aplicà en el cas del paisatge, posant exemples d’un resultat espectacular. A continuació, Jordi Bas va descriure com ho fa amb la fauna en moviment, donant idees molt interessants. Després vingué el més original: Xavier Sanjuan, qui exposà les seves peripècies “macrofotogràfiques” per aconseguir unes imatges sorprenents d’una eruga menjant-se una fulla.



Finalment, la darrera presentació fou doble, doncs anà a càrrec de Marta Bretó i Tato Rosés. Sota el títol “Eppur si muove” ens van narrar les aventures que han viscut fotografiant de nit, projectant precioses imatges de la Via Làctia, cometes, circumpolars, llamps, aurores boreals... tot indicant les característiques tècniques de cadascuna.

Degut a les extenses intervencions i al nombre de conferenciants, no es va poder obrir un col·loqui amb el públic assistent. De fet, també hem batut el rècord de duració, arribant pràcticament a les dues hores i mitja, amb la comprensió del conserge i del tècnic de la sala. Tanmateix, el nombrós públic –encara limitat per les normatives COVID, però ultrapassant el mig centenar- va gaudir molt tan de les explicacions com d’unes imatges tan belles i diverses. 

Tex: Albert Masó

Fotografies: Joaquim Reberté