ELS PAISATGES FORESTALS DEL BAIX MONTSENY I LA PLANA DEL VALLÈS
Amb aquest títol es va celebrar el passat 3 de novembre la LXXIII sessió de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura (SCFN). Portava el subtítol “Textures diferents per a una flora diferent” i fou a càrrec del Dr. Joan Pino, expert botànic, catedràtic d’Ecologia de la UAB i director del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals).
Era tot un repte, ja que, degut a les restriccions establertes per la pandèmia, no es podia accedir a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans ni amb limitacions d’aforament com a la sessió del mes anterior. Per tan, aquesta “trobada” l’hem hagut de fer virtual. Es tractava doncs de la primera sessió que fem de forma no presencial i no sabíem com aniria ni l’acollida que tindria entre la nostra audiència habitual.
Fet i fet, el balanç és positiu, ja que no van haver-hi problemes tècnics i l’assistència fou igual o superior a la que estem acostumats, doncs es van connectar més de mig centenar de persones. I aquí és on podem trobar la part bona de la situació: que molts dels que no solen venir perquè viuen lluny aquest cop sí que van poder veure la conferència.
En Joan va plantejar molt bé l’estructura de la xerrada, ja que la primera part va tractar temes generals de biogeografia, començant per la teoria de MacArthur de poblament de les illes, que explica que el número d’espècies depèn de la superfície i de la distància al continent. Un cop ben entès aquest concepte, ho aplicà a les “illes” que formen els nostres boscos. Així es comprèn que la riquesa vegetal depengui de la mida de les clapes del paisatge, així com de la seva forma i, en especial, del marge, com a zona fronterera.
A la segona part va entrar a explicar en detall el tipus d’espècies que hi creixen, la importància del sotabosc, de la proximitat a les ciutats, de la freqüentació de la gent, etc. Lògicament, afecta a la població animal, com ara els ocells, aspecte que s’ha estudiat. Una de les conclusions és que tenim una massa forestal prou important, però que hi ha evidències d’un mal funcionament ecològic degut a que hi ha un excés de boscos recents. Fins i tot va explicar la teoria del Dr. Ramon Margalef sobre la inversió de les pautes del paisatge, i confirmà que es complia.
Va ser tota una lliçó d’Ecologia, però expressada en termes molt entenedors, cosa que va permetre que tots en gaudíssim molt. En acabar es va obrir un torn de preguntes que el públic que seguia anava fent mitjançant el xat i el conferenciant les contestava a mesura que les llegia.
En definitiva, un èxit per sobre del que esperàvem, ja que no teníem experiència en aquest format. Tot i així, desitgem que les que fem a partir del nou any puguin tornar a ser presencials perquè no hi ha res com el tracte directe per les relacions humanes. Està previst que la sessió es pengi al youtube i quan ens ho confirmin ho comunicarem per als que no vàreu poder estar en directe.
Albert Masó
Fotografies: Dos moments de la sessió, mostrant gràfiques i fotos aèries.
