Conferència
Estat de conservació dels rapinyaires a Catalunya: entre el neguit i l'esperança
Conferència
Estat de conservació dels rapinyaires a Catalunya: entre el neguit i l'esperança
Darrera les càmeres del film
RANCHO QUEMADO
15 ANYS DE LA SOCIETAT CATALANA DE FOTÒGRAFS DE NATURA
En motiu d’aquest aniversari, el passat 4 de febrer es va celebrar a Brunyola la LXXXVI sessió de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura (SCFN) preparada conjuntament amb l’entitat germana MONTPHOTO, que organitza el concurs de fotografia de natura internacional més reconegut i prestigiós dels que es fan al país. Cada octubre fa un festival a Lloret de Mar, on ens reunim fotògrafs de muntanya i natura d’arreu del món, com va explicar el seu president, Paco Membrives, qui va afegir que estàvem a la primera trobada de la recentment creada “Comunitat Montphoto”, que reuneix a tots els seguidors que volen recolzar el concurs de forma especial.
A continuació, Albert Masó va fer un resum de la quinzena d’anys d’història de la societat:
- Les quatre exposicions realitzades: “Natura catalana, rica i plena”, “Formes i textures de la Natura”, “Focus on birds” i “Nature in slow motion”, la que ara està recorrent el país.
- El llibre “Quadern de precaucions i bona pràctica fotogràfica a la Natura”.
- Les 85 sessions mensuals realitzades fins el moment.
Es va passar un vídeo relatiu a totes aquestes activitats i després Marc Casas va impartir la conferència “Darrera les càmeres del film RANCHO QUEMADO”. Ens va relatar amb tot luxe de detalls el seu projecte documental fet a Costa Rica sobre el conflicte entre serps i humans. El film, que veurem acabat en el Montphoto Fest del proper octubre, se centra en una de les espècies més perilloses i mortals d’Amèrica: la serp de vellut (Bothrops asper), un escurçó (família dels vipèrids) que representa la causa principal d'accidents per mossegada de serp a l'Amèrica del Sud i Amèrica Central. És un tema polèmic molt interessant que contraposa la conservació de la natura amb la seguretat de les comunitats locals.
A continuació vàrem fer la calçotada de germanor, a la que assistiren més de mig centenar de persones entre socis i acompanyants. Finalment, es va obsequiar a Ernest Costa amb un pòster amb fotografies dels socis de la SCFN, i a Marc Casas amb un llibre: una guia dels amfibis i rèptils de la península Ibèrica, Balears i Canàries.
Albert Masó
Albert Masó (esquerra), Paco Membrives (dreta) i Marc Casas (dreta assegut) (Foto: Jordi Triadó)
Foto del grup (Foto: Jordi Triadó)
Darrera les càmeres del film
RANCHO QUEMADO
El hábitat de los Andes colombianos
UNA MIRADA A NUESTROS ÁRBOLES Y BOSQUES
DESDE EL ARTE Y LA CULTURA
LA SESSIÓ COLOMBIANA
El passat 13 d’octubre es va celebrar la LXXXV sessió de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura (SCFN) a la seu de l’IEC. Ha estat imprevista perquè hem volgut aprofitar l’estada a casa nostra d’un parell de naturalistes colombianes: María Victoria Vila y Maribel Lozano.
La primera va impartir la conferència “MARIPOSARIO DEL TOLIMA, El hábitat de los Andes colombianos”. Consistí en la història de la constitució d’aquest tros de natura dedicat a la seva conservació i a la divulgació general i en concret als grups d’escolars que el visiten. També va parlar de les papallones endèmiques del país.
Per la seva part, Maribel va parlar d’“Una mirada a nuestros árboles y bosques desde el arte y la cultura”. Ens explicà que cap cultura ha sigut indiferent als arbres, essent protagonistes de diversos aspectes de totes les civilitzacions, siguin mitològics, religiosos, etc. Així mateix, va exposar una proposta de sistema de classificació “taxonòmica natural”, agrupant-los en ornamentals, funcionals, alimentaris, terapèutics... fins a una dotzena.
Amb les nombroses imatges projectades ens vam fer una idea completa de totes aquestes temàtiques, tan desconegudes pel públic europeu . A continuació s’obrí el torn de preguntes, que van ser moltes perquè els temes va despertar força interès i es va generar un col·loqui contestant a totes les qüestions i aclarint tots els dubtes que es plantejaven.
Albert Masó