HOMENATGE
A ERNEST COSTA
El
notari del territori
El passat 27 de febrer es va celebrar
a Brunyola la LXXIX sessió de la Societat
Catalana de Fotògrafs de Natura (SCFN) preparada conjuntament amb l’entitat
germana MONTPHOTO, que organitza el concurs de fotografia de natura
internacional més reconegut i prestigiós dels que es fan al país, i que cada
octubre fa un festival a Lloret de Mar, on ens reunim fotògrafs de muntanya i
natura d’arreu del món.
Aquesta vegada vàrem matinar molt per
poder fer una excursió a Santa Coloma de Farners (Selva) dirigida per
l’homenatjat: Ernest Costa. Ha tingut un gran èxit de participació i tots vàrem
fer molt bones fotos del paisatge i de les diferents vegetacions que travessàvem
i que l’Ernest ens anava informant.
A dos quarts de 12 vam començar la
sessió amb un vídeo que mostrava diversos aspectes de la trajectòria
professional del protagonista i de les seves expedicions per la natura i la cultura
de tots els Països Catalans. Després vam gaudir de la projecció de les seves
imatges, que va anar contextualitzant amb explicacions molt profundes i
encertades, així com amb divertides històries i anècdotes de les seves
recerques. Realment queda ben clar que és un dels referents principals de la
documentació del nostre territori.
A continuació vàrem fer la calçotada
de germanor, a la que assistiren 46 persones entre socis i acompanyants. Finalment,
se’l va obsequiar amb un llibre de natura i un pòster amb fotografies dels
socis de la SCFN, i l’Albert Masó va fer una glossa del personatge, destacant
que és autor/coautor d’una trenta de llibres i d’altres pendents de publicar, centenars
d'articles i reportatges, una trentena d’audiovisuals, ha participat en tres
geografies del territori català, ha fet programes radiofònics...
Ernest Costa
Afegí que l'han qualificat de fotògraf,
d'escriptor i de naturalista. És veritat que ha fet moltes fotos, ha escrit força
i ha parlat de l’entorn, però considera que no encaixa del tot en cap de les
activitats esmentades. Ell defensa que és un roda-soques que volta per les
contrades pageses i muntanyoses del país i, en especial, l’interessa conèixer
tres coses: les característiques físiques del territori, les manifestacions humanes
que s'hi han desenvolupat i com aquestes hi han deixat l'empremta que
visualitzem avui. Això l'ha empès a acostar-s'hi a peu, que continua essent la
millor manera, i escoltar uns informants que estan desapareixent. Actualment,
anar-hi a l'encalç requereix posar-hi habilitats detectivesques. També, com que
per explicar els territoris el sistema més ric i complet precisa fer servir
noms de lloc, la toponímia l'ha interessat molt; més encara, quan en aquest
camp tenim llacunes oceàniques. Per ell, escriure no és la finalitat, sinó un
mitjà. I les fotos? direu. Doncs han estat un complement a l'hora de parlar
dels diferents territoris tractats. Tant és així que ha dedicat moltíssimes més
hores a escoltar els sabedors que no a tenir la màquina a les mans.
En definitiva, que la idea que va
tenir Ramon Folch de qualificar l’Ernest de “notari del territori” no podia ser
més encertada.
Albert Masó, Tino Soriano, Ernest Costa, José Escaso
Ernest Costa amb Liz Gallo
Text: Albert Masó
Fotografies: Albert Masó
Fotografia grup: Martin Gallego