HOMENATGE A ERNEST COSTA
El
notari del territori
El passat 27 de febrer es va celebrar a Brunyola la LXXIX sessió de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura (SCFN) preparada conjuntament amb l’entitat germana MONTPHOTO, que organitza el concurs de fotografia de natura internacional més reconegut i prestigiós dels que es fan al país, i que cada octubre fa un festival a Lloret de Mar, on ens reunim fotògrafs de muntanya i natura d’arreu del món.
Aquesta vegada vàrem matinar molt per poder fer una excursió a Santa Coloma de Farners (Selva) dirigida per l’homenatjat: Ernest Costa. Ha tingut un gran èxit de participació i tots vàrem fer molt bones fotos del paisatge i de les diferents vegetacions que travessàvem i que l’Ernest ens anava informant.
A dos quarts de 12 vam començar la sessió amb un vídeo que mostrava diversos aspectes de la trajectòria professional del protagonista i de les seves expedicions per la natura i la cultura de tots els Països Catalans. Després vam gaudir de la projecció de les seves imatges, que va anar contextualitzant amb explicacions molt profundes i encertades, així com amb divertides històries i anècdotes de les seves recerques. Realment queda ben clar que és un dels referents principals de la documentació del nostre territori.
A continuació vàrem fer la calçotada de germanor, a la que assistiren 46 persones entre socis i acompanyants. Finalment, se’l va obsequiar amb un llibre de natura i un pòster amb fotografies dels socis de la SCFN, i l’Albert Masó va fer una glossa del personatge, destacant que és autor/coautor d’una trenta de llibres i d’altres pendents de publicar, centenars d'articles i reportatges, una trentena d’audiovisuals, ha participat en tres geografies del territori català, ha fet programes radiofònics...
Afegí que l'han qualificat de fotògraf, d'escriptor i de naturalista. És veritat que ha fet moltes fotos, ha escrit força i ha parlat de l’entorn, però considera que no encaixa del tot en cap de les activitats esmentades. Ell defensa que és un roda-soques que volta per les contrades pageses i muntanyoses del país i, en especial, l’interessa conèixer tres coses: les característiques físiques del territori, les manifestacions humanes que s'hi han desenvolupat i com aquestes hi han deixat l'empremta que visualitzem avui. Això l'ha empès a acostar-s'hi a peu, que continua essent la millor manera, i escoltar uns informants que estan desapareixent. Actualment, anar-hi a l'encalç requereix posar-hi habilitats detectivesques. També, com que per explicar els territoris el sistema més ric i complet precisa fer servir noms de lloc, la toponímia l'ha interessat molt; més encara, quan en aquest camp tenim llacunes oceàniques. Per ell, escriure no és la finalitat, sinó un mitjà. I les fotos? direu. Doncs han estat un complement a l'hora de parlar dels diferents territoris tractats. Tant és així que ha dedicat moltíssimes més hores a escoltar els sabedors que no a tenir la màquina a les mans.
En definitiva, que la idea que va
tenir Ramon Folch de qualificar l’Ernest de “notari del territori” no podia ser
més encertada.