Melrakki
Rere les petjades de la guineu àrtica
El passat 6 d’octubre es va celebrar la LXXXIV sessió de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura (SCFN) a càrrec de Marta Bretó a la seu de l’IEC. Era la que s’havia previst per inaugurar el curs 2022-2023, però finalment ho va fer la de la fotografia de natura a Iran per aprofitar l’estada aquí d’Alí Alieslam.
Aquest estrany títol de “Melrakki” queda explicat amb el subtítol de la xerrada: Rere les petjades de la guineu àrtica. I efectivament és l’espècie sobre la que va girar tot: la guineu àrtica (Vulpes lagopus), en concret de la subespècie V. l. fuliginosus d’Islàndia, que presenta una tonalitat blavosa i que viu també a Groenlàndia i les illes Svalbard. Una altra pecularitat és que, a diferència de les altres, el pelatge d’hivern no és blanc en un percentatge molt elevat d’exemplars.
La veritat és que va ser una aproximació molt completa a la complexa realitat que viu aquest carnívor autòcton islandès: l’estat de la població, la persecució, els mites i llegendes, les recerques, les relacions amb l’espècie humana, el problema dels caçadors, les perspectives de conservació...
Tots vam quedar perfectament informats perquè es nota que l’autora coneix i domina el tema; és més: l’apassiona! Tanmateix, no per això perd objectivitat.
Comentari a part mereixen les nombroses imatges projectades, de gran qualitat, fruit de les seves nombroses visites a l’illa. Tot plegat ens va fer gaudir molt; ens va fer sentir com si ens trobéssim in situ. A continuació s’obrí el torn de preguntes, que van ser moltes perquè tot plegat va despertar força interès i es va generar un col·loqui contestant totes les qüestions i aclarint tots els dubtes que es plantejaven.
Albert Masó