Seguint les petjades del lleopard de les neus
El passat 7 de maig
es va celebrar la LXVII sessió de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura
(SCFN) a càrrec del col·lega Oriol Alamany. L’acte començà amb la presentació
d’Albert Masó, qui explicà la trajectòria de l’autor, un dels fotògrafs de
natura catalans més actius i prestigiosos; destacà la importància del
reportatge, ja que és un dels més complets que s’han fet d’una espècie que fins
ara ha estat molt poc fotografiada en estat salvatge.
Els lleopards de
les neus tenen una vida solitària a altituds d’entre 3.000 i 4.500 metres en
algunes muntanyes d'Àsia Central, exercint un paper clau com a depredador.
Felins poc estudiats fins fa poc, es desconeix el seu nombre total exacte, tot
i que s'estima al voltant de 4.600-8.700 individus, dels quals se’n maten
il·legalment entre 220 i 450 cada any.
Encara que les
seves preses favorites són l’íbex tibetà i el bàral, algunes vegades ataquen al
bestiar domèstic, provocant la represàlia dels pastors. Actualment, ONG
conservacionistes, governs i vilatans s'han coordinat per a protegir l'hàbitat
i les seves preses i, per tant, als lleopards de les neus a través de mètodes
innovadors.
La conferència
començà amb la història del coneixement de l’espècie, la seva descripció, les
primeres fotos, la seva recerca, el seu entorn natural, els animals amb els qui
el comparteix l’hàbitat, així com els ramaders amb els que de vegades entra en
conflicte però que ara, en algunes localitats, el cuiden i protegeixen.
Després, a la
segona part és quan explicà les aventures que l’Oriol i la seva companya
Eulàlia Vicens han realitzat per aconseguir les fotos que ens va mostrar. Tot i
que prèviament van efectuar diversos viatges a la serralada de l'Himàlaia, ha
sigut en els tres últims hiverns quan han portat a terme el treball fotogràfic
sobre aquest esquerp felí en un paratge remot de la frontera de l'Índia amb
Tibet, zona d'accés restringit pels estrangers. Les anècdotes i peripècies
foren molt divertides, malgrat algunes no fossin exemptes de perill.
En acabar es va
obrir un llarg col·loqui amb el nombrós públic assistent, que pràcticament
omplia la sala més grossa (Prat de la Riba), de manera que ben segur que hi
havia més de 120 persones, tot un rècord. En definitiva, tots vàrem gaudir molt
tan de les explicacions com de les imatges. Hem d’agrair a l’autor que escollís
la nostra societat i la seu de la Institució Catalana d’Història Natural per a donar la primícia d’aquest projecte a Barcelona.
Tex: Albert Masó
Fotografies: Oriol Alamany