El passat 16 de desembre es va celebrar la LXXVIII sessió de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura (SCFN). És la primera que fem presencial i a l’hora emesa en directe per streaming.
En aquesta ocasió vam tractar el tema del paisatge vegetal, de com canvia i de com pot ajudar la fotografia a fer-ne una correcta interpretació. Per a impartir la conferència ningú millor que JOSEP MARIA PANAREDA, que ja el coneixiem perquè va intervenir en l’acte inaugural de l’exposició FLORS DEL MONTSENY l’octubre de 2020.
Josep Mª és llicenciat i doctorat en geografia i història, i obtingué el títol de maîtrise en lettres a la universitat de Tolouse II-Le Mirail. Ha sigut catedràtic en l’àrea de Geografia Física impartint les assignatures de cartografia, geografia física, biogeografia i paisatge.
Ha participat en plans i estudis d’espais protegits: Montseny, Montserrat, Montnegre, El Corredor, Serralada de Marina, Parc del Foix, així com la laurisilva canària. Ha fet recerca sobre la dinàmica i evolució del paisatge; la tipificació i cartografia d’àrees de distribució de plantes i paisatges; i les relacions entre els sistemes naturals i l’activitat humana, tan passada com actual.
També ha fet didàctica de la geografia com a conferenciant i guia del territori. Finalment, és un prolífic escriptor: ha participat en 640 publicacions, entre articles i llibres científics i de divulgació, de les que 74 són llibres!
Ens va dir moltíssimes coses interessants, de manera que resulta impossible resumir-ho en aquest espai. Només a títol indicatiu direm que ens va explicar que, en condicions naturals, el paisatge natural seria heterogeni i en mosaic, però al llarg de la història nosaltres l’hem anat modificant amb aprofitaments diversos i de manera diferent segons les necessitats, els interessos i les tècniques disponibles.
En general, es considera que el paisatge patí un nivell molt alt d’alteració i transformació al llarg del segle XIX, moment en què l’activitat agrícola i l’espai cultivat assoliren un màxim. Tanmateix, a partir de la dècada de 1880 tot canvià amb l’abandó progressiu de l’activitat agrària, i a partir de la dècada de 1950 l’abandó s’accentuà i els conreus cada vegada foren més reduïts i més intensius i especialitzats. Això, junt amb l’ampliació i densificació de l’espai construït, va provocar una gran transformació del paisatge sobre tot estenent la massa forestal, cada cop més contínua i densa.
També ens exposà els trets més significatius dels canvis recents del paisatge, com els hem d’interpretar i quines són les fonts per a estudiar-los. Ens comentà l’ús de les fotos històriques com a elements d’estudi dels paisatges i que ens han d’ajudar a entendre com han esdevingut els canvis i també a preveure com seguiran evolucionant en relació amb els aprofitaments i les tècniques emprades.
Després de gaudir de les explicacions ben il·lustrades amb imatges, el públic assistent va fer nombroses preguntes, incloent el que va seguir per streaming. El sopar posterior va ser una continuació del relat i encara se’ns va fer curt. Una sessió per recordar i per conèixer més bé el nostre territori.
Text: Albert Masó
Fotografies: Josep Maria Panareda
