Noves entrades

Nova entrada a Actes i Exposicions: 13/12/2021

dilluns, 28 de febrer del 2022

Crònica de la LXXVIII Sessió de Natura Fotografia

 
Canvis recents del Paisatge Vegetal 
La fotografia com a document

El passat 16 de desembre es va celebrar la LXXVIII sessió de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura (SCFN). És la primera que fem presencial i a l’hora emesa en directe per streaming.

En aquesta ocasió vam tractar el tema del paisatge vegetal, de com canvia i de com pot ajudar la fotografia a fer-ne una correcta interpretació. Per a impartir la conferència ningú millor que JOSEP MARIA PANAREDA, que ja el coneixiem perquè va intervenir en l’acte inaugural de l’exposició FLORS DEL MONTSENY l’octubre de 2020.

Josep Mª és llicenciat i doctorat en geografia i història, i obtingué el títol de maîtrise en lettres a la universitat de Tolouse II-Le Mirail. Ha sigut catedràtic en l’àrea de Geografia Física impartint les assignatures de cartografia, geografia física, biogeografia i paisatge.


Ha participat en plans i estudis d’espais protegits: Montseny, Montserrat, Montnegre, El Corredor, Serralada de Marina, Parc del Foix, així com la laurisilva canària. Ha fet recerca sobre la dinàmica i evolució del paisatge; la tipificació i cartografia d’àrees de distribució de plantes i paisatges; i les relacions entre els sistemes naturals i l’activitat humana, tan passada com actual.

També ha fet didàctica de la geografia com a conferenciant i guia del territori. Finalment, és un prolífic escriptor: ha participat en 640 publicacions, entre articles i llibres científics i de divulgació, de les que 74 són llibres!

Ens va dir moltíssimes coses interessants, de manera que resulta impossible resumir-ho en aquest espai. Només a títol indicatiu direm que ens va explicar que, en condicions naturals, el paisatge natural seria heterogeni i en mosaic, però al llarg de la història nosaltres l’hem anat modificant amb aprofitaments diversos i de manera diferent segons les necessitats, els interessos i les tècniques disponibles.


En general, es considera que el paisatge patí un nivell molt alt d’alteració i transformació al llarg del segle XIX, moment en què l’activitat agrícola i l’espai cultivat assoliren un màxim. Tanmateix, a partir de la dècada de 1880 tot canvià amb l’abandó progressiu de l’activitat agrària, i a partir de la dècada de 1950 l’abandó s’accentuà i els conreus cada vegada foren més reduïts i més intensius i especialitzats. Això, junt amb l’ampliació i densificació de l’espai construït, va provocar una gran transformació del paisatge sobre tot estenent la massa forestal, cada cop més contínua i densa.

També ens exposà els trets més significatius dels canvis recents del paisatge, com els hem d’interpretar i quines són les fonts per a estudiar-los. Ens comentà l’ús de les fotos històriques com a elements d’estudi dels paisatges i que ens han d’ajudar a entendre com han esdevingut els canvis i també a preveure com seguiran evolucionant en relació amb els aprofitaments i les tècniques emprades.

 


Després de gaudir de les explicacions ben il·lustrades amb imatges, el públic assistent va fer nombroses preguntes, incloent el que va seguir per streaming. El sopar posterior va ser una continuació del relat i encara se’ns va fer curt. Una sessió per recordar i per conèixer més bé el nostre territori.

Text: Albert Masó

Fotografies: Josep Maria Panareda 

 

 

dimecres, 9 de febrer del 2022

LXXIX Sessió de Natura i Fotografia de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura

 

ERNEST COSTA

 Notari del territori

 

 a càrrec d'Ernest Costa i Savioa

Diumenge, 27 de febrer de 2022

a les 12:30 a Can Muxach, Bescanó 

Passejada prèvia a les 9:30 des del Parc de Sant Salvador

de Santa Coloma de Farners 

En finalitzar la Sessió tindrà lloc una calçotada, per la qual, es necessita INSCRIPCIÓ prèvia al següent enllaç:

 https://montphoto.com/website/noticies.asp?id_noticia=333&idioma=catala







divendres, 7 de gener del 2022

Crònica de la LXXVII sessió de Fotografia de Natura

 

COSTA RICA

Un model per al bioturisme a Llatinoamèrica

 

El passat 4 de novembre es va celebrar la LXXVII sessió de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura (SCFN). Aquesta és la primera en què es assistents no van haver d’omplir un formulari per venir i la sala ja no tenia limitat l’aforament com fins ara.

Aquesta vegada vam parlar de COSTA RICA, de la seva natura i especialment de la seva fauna i de les possibilitats fotogràfiques que té. I per això hem portat a un gran expert en el tema. És un científic català que viu a la zona des de fa decennis, de manera que ho coneix com el palmell de la mà. És en CÈSAR BARRIO AMORÓS, que ja ens va visitar fa uns anys il·lustrant-nos sobre els tepuis i ens deixà un molt bon record. I qui és en Cèsar?

La millor forma de definir-lo és dir que és un explorador avesat que busca llocs inexplorats on descobrir noves espècies de rèptils i amfibis per a la ciència. Des que va anar a viure a Llatinoamèrica sempre ha cercat els llocs més remots i desconeguts. Va obrir rutes per visitar els tepuis de Veneçuela, els Andes equatorians, les selves de Chiapas i Oaxaca, i la Baixa Califòrnia, a més de la selva amazònica de Perú i Equador, sempre amb un èxit de descobriments tant de tipus zoològic com biològic, així com de coves, cascades i llocs mai abans admirats per l'ull d'un occidental. 


Tot i això, per temes polítics, econòmics i socials de Veneçuela que no vénen al cas, el 2011 va haver d’anar a viure a Costa Rica, on tenia alguns contactes. Des de llavors, comença a explorar el nou indret, molt més petit però biològicament força interessant, i s'assenta a la costa del Pacífic al sud del país. Ha desenvolupat una impetuosa activitat descobrint el territori, coneixent llocs poc freqüentats fora del circuit turístic habitual, i fotografiant i filmant tot animal que se li posa al davant. Actualment és reconegut com un dels herpetòlegs més actius del país, estudiant diverses espècies de granotes de vidre, verinoses i arlequins, així com escurçons en perill d'extinció.



Ha creat fa pocs anys una companyia que precisament ofereix expedicions i el que guanya ho dedica a realitzar aquests projectes. Tanmateix, és curiós que mai no l'havia atret aquest petit país, malgrat estar en una situació privilegiada, entre dos continents i entre dos oceans. Sempre havia pensat que era una destinació per als que no volen més que tenir un primer contacte “light” amb la natura neotropical. Ara, després de 10 anys vivint-lo, explorant-lo i gaudint-lo, es retracta totalment de la seva presumpció inicial. I amb aquesta conferència ens ha ben demostrat el perquè.


Després de gaudir de les explicacions i de les espectaculars imatges, sobre tot de la fauna, el nombrós públic assistent va fer múltiples preguntes sobre els aspectes més diversos. Esperem que en la propera visita que faci a casa nostra pugui obsequiar-nos amb una altra conferència. 

L'autor
 
Text: Albert Masó