Societat Catalana de Fotògrafs de Natura: Crònica de "La bellesa del Microcosmos"

dimecres, 18 de maig del 2016

Crònica de "La bellesa del Microcosmos"

"La bellesa del Microcosmos"

Aquesta sessió –la número 49 de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura- tingué lloc el passat 5 de maig i es va fer just a continuació de la presentació de la revista Nemus. Va ser una trobada peculiar. En primer lloc perquè ja s’havia programat fa un any i mig. I doncs? El que va passar és que estava prevista com a plat fort a la inauguració del curs 2014-2015 que es dedicà als “10 anys sense Margalef”. Inesperadament, en aquella ocasió el fill del Dr. Margalef ens va portar una pila de documents, alguns inèdits, del seu pare. A més, ens va explicar molts detalls de la manera en que es va iniciar en la biologia i l’ecologia, de com prenia nota de les seves observacions, dels dibuixos que feia i, en general, de la seva recerca. En conseqüència, la mateixa Dra. Mercè Durfort va optar, amb molt encert, per ajornar la seva intervenció. Sortosament, ara l’hem pogut recuperar.

La segona particularitat d’aquesta sessió és la temàtica. En efecte, en el gaire bé mig centenar de sessions, mai havíem tocat la Fotomicrografia, és a dir, la Fotografia realitzada amb l’ajut d’un microscopi. La tercera i no menys important singularitat d’aquesta sessió fou la pròpia conferenciant. No ens estendrem lloant les seves qualitats didàctiques, ja que són ben conegudes per tothom. Tan sols direm que ho va deixar ben palès en la magistral exposició que va fer.

Després de la presentació d’Albert Masó exposant un breu resum dels llogres de la Dra. Durfort al llarg de la seva dilatada vida com a professora i investigadora, i explicant les vicissituds que havia tingut aquesta sessió, l’autora començà amb una autèntica història dels orígens de la microscòpia. A continuació va anar indicant les característiques dels diversos tipus de microscopis, tan òptics com electrònics, així com les aplicacions de cadascun d’ells. No cal dir que tot plegat va estar il·lustrat amb excel·lents imatges de tota mena. Cada foto representava un nou misteri, ja que en molts casos resultava impossible saber el que estàvem veient sense els encertats comentaris i és d’agrair l’humor que sempre hi posava, doncs algunes comparacions eren realment enginyoses.

Al final, el nombrós públic va participar activament fent preguntes i comentaris, que eren aclarits per “la Mercè”, que va ser qualificada pels ex-alumnes assistents com la professora més recordada i estimada de la Facultat de Biologia. En definitiva, una trobada que va reivindicar l’estètica dels microorganismes, les cèl·lules i els components dels éssers més menuts del món animal i vegetal, que per a molts dels fotògrafs de natura és una bellesa oblidava. La Mercè ens l’ha fet recordar i posar al seu lloc.