FOTOGRAFIAR LA
NATURA... SERVEIX DE RES?
Amb aquest inquietant
títol el passat 30 de març la Societat
Catalana de Fotògrafs de Natura va fer la seva sessió núm. 54. És la que
organitza habitualment cada any l’entitat germana MONTPHOTO, la que convoca el
conegut concurs de fotografia de natura, el més internacional dels que es fan
per aquestes latituds. La directora (Mònica Busquets) i el president (Paco
Membrives) van fer unes interessants intervencions introductòries i Albert Masó
va exposar un breu resum de l’extens currículum del protagonista: Fernando Puche.
L’autor és un experimentat
fotògraf que ha publicat les seves imatges a revistes nacionals i estrangeres,
incloent Film und Foto, l’escandinava
Camera Natura i les nord-americanes Black & White Magazine i Focus. Així mateix, ha participat en
exposicions als Estats Units, Argentina, Rússia, etc. A part, la seva capacitat
didàctica està recolzada pels nombrosos cursos, conferències i tallers que ha
impartit a diverses entitats i col·lectius fotogràfics.
Un cop adquirit un
elevat grau d’experiència en el tema, ha dedicat els darrers anys a analitzar
el paper de la fotografia de natura dins l’àmbit artístic i de la pròpia
societat. Fruit d’aquestes reflexions han estat la publicació de “només” vuit
llibres: Más allà de la luz, El paisaje
interior, Un viaje imaginario, Crónicas de un fotógrafo desconfiado, Así
trabaja el fotógrafo Fernando Puche, Diario de un fotógrafo amateur, Una
historia verdadera i Barayo.
No negarem que
teníem la intenció de recollir algunes de les qüestions tractades per l’autor i
transcriure algunes sentències, però finalment hem vist que resulta impossible
recollir el pensament de la fotografia expressat a la sessió, car qualsevol
resum o extracte trairia el discurs complet de la seva filosofia. Per comptes
d’això, el que sí farem és recomanar a tots els interessats en aquest tema, que
consultin les obres indicades, doncs resulten essencials per tenir una visió
completa del paper de la fotografia en la societat actual i per comprendre com
funciona el nostre cervell en el procés de realització de fotografies de natura.
Sí que ens atrevim a senyalar que no solament vàrem treure la conclusió de que
fotografiar la natura serveix de molt, sinó que vàrem sortir amb molts més
ànims de reprendre l’activitat que ens defineix. Buff! Menys mal. Si la
conclusió hagués estat la contrària, no sé pas que hauríem fet...
Pot ser no ho
creureu, però no va projectar pràcticament cap foto seva. I és que no va venir
a mostrar les seves imatges, sinó a fer-nos pensar sobre el que fem quan
fotografiem la natura. I podem garantir que ho va aconseguir: el col·loqui
entre el nombrós públic va ser el més llarg i
participatiu de tots els que s’han fet en les 54 sessions que portem... i no va
durar més perquè se’ns van acabar els 120 minuts de què disposàvem com a màxim.
Dèiem que en
aquesta sessió no es tractava de contemplar fotos de Fernando Puche, però els
que us hagueu quedat amb ganes, podeu veure’n una bona mostra a www.espaciofoto.com
Un moment de la presentació de la sessió, amb Mònica Busquets, Fernando Puche i Paco Membrives
Text: Albert Masó
Fotografia: Montse Garcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada