En fotografia de paisatge, fauna, macro i nocturna
El passat 4 d’octubre es va celebrar la LXXVI sessió de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura (SCFN). Inicialment la gent va poder veure, per última vegada al claustre de l’IEC, l’exposició NATURE IN SLOW MOTION. Natura a càmera lenta”, que és el motiu d’aquesta xerrada-projecció. Produïda per la pròpia SCFN amb el recolzament de la Institució Catalana d’Història Natural i del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, consta de 43 imatges de gran format.
Es tracta d’una exposició diferent a les que hem fet fins ara perquè sempre han sigut temàtiques, mentre que en aquesta el fil conductor és la tècnica: una llarga exposició. El tema és lliure: cascades i rius amb l’aigua d’efecte cotó fluix, platja amb les ones desplaçant-se, litoral trencant les onades, fulles i branques mogudes pel vent, ocell o altres animals movent-se deixant rastre, núvols en moviment, les cuques de llum en vol, un paisatge captat en efecte zoom, fotografia nocturna pintant amb llum el paisatge, captar el firmament, la Via Làctia, aurores boreals, fotos circumpolars, etc.
El cas és que la imatge transmeti que no és una instantània, sinó que la llum ha actuat durant un temps sobre el sensor per crear un efecte concret que no es veu en temps real. I aquesta mena de fotos són les que hem vist els assistents a la sessió, que a més a més va tenir la particularitat d’anar a càrrec de cinc conferenciants, que van tractar cinc tècniques diferents, tot un rècord per nosaltres.
Després d’una explicació general d’Albert Masó, en Francesc Muntada va fer una introducció a la tècnica de la llarga exposició i després ho aplicà en el cas del paisatge, posant exemples d’un resultat espectacular. A continuació, Jordi Bas va descriure com ho fa amb la fauna en moviment, donant idees molt interessants. Després vingué el més original: Xavier Sanjuan, qui exposà les seves peripècies “macrofotogràfiques” per aconseguir unes imatges sorprenents d’una eruga menjant-se una fulla.
Finalment, la darrera presentació fou doble, doncs anà a càrrec de Marta Bretó i Tato Rosés. Sota el títol “Eppur si muove” ens van narrar les aventures que han viscut fotografiant de nit, projectant precioses imatges de la Via Làctia, cometes, circumpolars, llamps, aurores boreals... tot indicant les característiques tècniques de cadascuna.
Degut a les extenses intervencions i al nombre de conferenciants, no es va poder obrir un col·loqui amb el públic assistent. De fet, també hem batut el rècord de duració, arribant pràcticament a les dues hores i mitja, amb la comprensió del conserge i del tècnic de la sala. Tanmateix, el nombrós públic –encara limitat per les normatives COVID, però ultrapassant el mig centenar- va gaudir molt tan de les explicacions com d’unes imatges tan belles i diverses.
Tex: Albert Masó
Fotografies: Joaquim Reberté
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada